​​​​​​​​​

​

​

​

​

​​

​

​

 

 

 

​

El 2024, el meu cor estava plorant i no tenia ni idea de per què.

​

 El dolor era estrany, irracional i més físic que mai havia experimentat.

​

"És com si el gel es trencés, Rosie", em va dir el meu acupuntor mentre em feia una exploració al pit.

​

Vaig trigar diversos mesos de writing contínu i converses per desfer les capes i descobrir qui i què estava assegut al mig del meu cor. S'havia trencat i això era per una història mai sentida. Una narrativa mai processada. Un lloc mai visitat.

​

I tot i així, un cop la tristesa va dir "HEY", també ho van fer la joia, el plaer i la gratitud. El meu rang emocional es va envermellir i es va enfortir, i també altres colors.

​

La poesia ha estat sempre el llenguatge del cor, i és just que li donem l'oportunitat de parlar i expandir-se. Si no, correm el risc que es filtri a altres àrees de les nostres vides. El cos i la ment seran els primers a tacar-se, i des d’allà, a tot tipus de llocs vulnerables. 

​

​​​​​​​​​​​​​Vaig decidir començar Hey Heart Poetry perquè tots necessitem espais per obrir-nos. Per respirar en les nostres vulnerabilitats i compartir els nostres propis llenguatges del cor, independentment de la llengua materna que parlem o els països d'on venim.

​

Hey Heart va néixer a Palma de Mallorca, Espanya, amb una mà al seu cor internacional i l'altra a la de la seva germana, Barcelona. La màgia passa quan l'anglès, el castellà i el català es troben.

​

Per totes les històries i ferides que existeixen entre aquestes llengües, només puc esperar que la poesia trobi una manera d'unir-nos. I si tens por de no entendre'n alguna d'aquestes tres llengües, serà el teu cap parlant. 

 

Potser val la pena provar-ho amb el teu cor.

 

Rosie x​​​​

​